Quan se'ns esgoti el temps mort,
quan haguem de tornar a aprendre a volar,
quan no viurem del record,
quan gosem a creure en un demà,

no ens escoltarem ningú,
no hem de ser mai més porucs.
L'última passa endavant:
saltar al buit o bé ofega'ns.

Que tinguem sort,
saps que som forts.
Tot pot canviar...
Buscant el nord
prenc tants tresors
que m' has deixat
grapats al cor...

Quan se'ns morin els rancors
que ens han fet viure en dos mons separats,
quan per fi encerti els acords
que em permetin dir el que t'he estimat.

Sabem que tant tu com jo
mereixem tot el millor.
Cerca el que no hagis trobat
aquests anys al meu costat.

Que tinguem sort...