Tu, que fas veure que ets feliç,
que no trobes el camí,
tu, que em mires de reüll.

Sí, tu, que ara estrenes nou estil,
però mai t´has mirat per dins,
tu, que jutges a tothom.

Ara vull parlar-te
fins que em miris a la cara,
saps que no hem de demostrar que som millors.

Ara vull cantar-te
ja per ultima vegada
com si fossis tot el que ara em queda al món.
Tu i jo sols,
sense por.

Només és amor,
amor el que vols
quan em dius que tot plegat no té sentit.

Només és amor,
amor el que et donc
quan et miro com t´allunyes en la nit,
sense por,
és amor.

Tu, que t´emportes la il·lusió,
tu, que sempre has tingut raó,
ara no tens res a dir.

Sí, tu, que ara corres al teu nord,
tu, que avui fas el cor fort,
tu, que no vols perdre el fil.

És amor,
amor el que vols
quan em dius que tot plegat no té sentit.

Només és amor,
amor el que et donc
quan et miro com te´n vas i es fa de nit,
sense por,
és amor.