Formaven la gran companyia,
companyia catalana es feien dir.
Almogàvers per més senyes,
senyors de la guerra i el vi.

Corria el Segle XIV
per la Mediterrània sense fi.
Cobejats pels qui els llogaven,
temuts pels seus enemics.

Desperta Ferro cridaven,
que tremoli l'enemic.
En el cor les quatre barres,
tot l'orient al seu destí.

Amb traïció pagà la victòria,
el rei dels grecs aquella nit.
En ben sopat assassinaren,
al seu capità i amic.

Roger de Flor tots li deien,
a aquell que els beneí,
La venjança catalana,
encara ressona per allí.

Desperta Ferro cridaven...