Ja no sé quants dies fa que estic així
Callant la veu, les mans
He de dormir
Oh, les nits que mai s'acaben
Els dies són més curts
Quan estic tancat a casa
Sense projectes, sense tu.
El meu pols, com una espasa
Va tallant el meu passat
He quedat descalç, com únic futur
No em vaig en els miralls.
I m'han quedat els ulls en blanc de soledat
Sóc un covard però avui tindré cor de soldat.
Oh, els matins que mai s'acaben
De nits pensaré en tu
Quan estigui lluny de casa
Sense projectes, sense tu.
Canviaran la meva roba,
El meu nom, el meu cabell
Em donaran una arma blanca, roba verda
I un fusell.
No em pegui, no he nascut per militar.
No em pegui, no vull anar a fer el soldat.