Estelo, fai-te clara
Car cerque moun camin

Allà d’allà de l’espai
He vist somriure una estrella
Perduda en lo front del cel
Com espiga en temps de sega
Com al pregon de l’afrau
Una efímera lluerna
Estrelleta –jo li he dit
De la mar cerúlia gemma
¿De les flors de l’alt verger
Series tu la darrera?

No só la darrera, no
No só més que una llanterna
De la porta del jardí
Que creies tu la frontera
És sols lo començament
Lo que prenies per terme
L’univers és infinit
Pertot acaba I comença
I ençà, enllà, amunt I avall
La immensitat és oberta
I a on tu veus lo desert
Eixams de mons formiguegen