Vostè, senyor Esteve,
i també vostè, Senyor Gonzàlez,
ho recorden bé,
ho recorden bé.

Després d'uns quants anys a Irun
tornaren i trobaren les coses
millor que abans,
molt més segures.

Però avui, però avui,
avui no hi ha res tranquil:
vostès ben bé que ho veuen.

La muntanya es fa vella,
la muntanya es fa vella,
la muntanya es fa vella.

Vostè, senyor Esteve,
i també vostè, senyor Gonzàlez,
ho veuen molt bé,
ho veuen molt bé.

Alguna cosa passa avui,
vostès ben bé que ho saben,
però no saben el que és.

I jo, i jo, i jo
no els ho puc dir.

Aquesta gent jove,
ai!, aquesta gent jove,
estudiants i no estudiants,
els hi la tenen jurada.

Senyor Esteve, senyor Gonzàlez,
alguna cosa passa avui,
i jo, i jo, i jo
no els ho puc dir.