El núvol blanc
que ara passa
pel blau del cel
molt suaument
no ha estat posat,
ni poc ni massa,
per ser mirat
amb els ulls meus.

El meu esguard
ha quedat pres
del seu pas lent,
del blanc i el blau,
d'aquest moment
de vent fluixet,
de verd de pins,
de mar lluent.

Un gran desig,
desig de perdre'm,
pren cos en mi
calladament;
d'a poc a poc,
com ell, desfer-me
en algun lloc
que no conec.

El meu esguard
ha quedat pres
del seu pas lent,
del blanc i el blau,
d'aquest moment
de vent fluixet,
de verd de pins,
de mar lluent.

El núvol blanc.