Sobre la mar blavosa,
els ganivets de l'aigua
tallen l'or més fi
de la llum de la tarda.

Quan oblide, si oblide,
ve pel nord del meu cor
la claror que es fa veure,
llostrejant m'il·lumina.

Sobre la mar blavosa,
els ganivets de l'aigua
tallen l'or més fi
de la llum de la tarda.

És llavors que conec
l'ombra. No sé com és.
Sé que és fora de mi
i sé que és en mi, l'ombra.

Sobre la mar blavosa,
els ganivets de l'aigua
tallen l'or més fi
de la llum de la tarda.