A la nit entre les algues
que han anat guardant
es passeja per la platja
caminant sense cap nord.

Mentre la roca esquerdada
es va escoltant el seu plor
ella mira enllà de l'aigua
vol descobrir l'horitzó.

Tornarà d'allà del mar
una barca igual que aquella
li dirà: "Potser demà
veuràs com arriba la teva".

I va veure com marxava
des de les pedres del port.
Se n'anava carregada
s'emportava una il·lusió.

Un "adéu" un "potser encara"
una esperança, un amor
des de la serra mullada
se n'anava cap al nord.

Tornarà d'allà del mar
una barca igual que aquella
li dirà potser demà
veuràs com arriba la teva.