Jo també he dormit a l'alba
sota una olivera
i em creia a resguard.

I he vist les nits fonent-se
com tristes espelmes, dreceres enllà.
He sentit els cants d'ocells
a les branques i al vent,
entre somnis i enganys.
Però he tornat a sentir lenta
una alba trencada coberta de dol
i he viscut a mil empentes,
perdut ja per sempre
el somni esquinçat.

Quan dic les cançons
manquen paraules,
però, per cada tros d'hora passada,
esperem l'esforç de tots els actes.