Quan moriré porteu-me a l'Empordà,
només a l'Empordà, porteu-me a l'Empordà,
que no hi ha terra que a la meva carn
la sedueixi tant...
i abans que sigui massa tard
faig la reserva del forat.

Quan m'hi poseu feu el fotut favor
arran de terra i prou,
que aquesta plana és el dibuix dels déus
i no seré pas jo
qui trenqui el seu encert.
Ja us ho fareu si arribeu tard,
que no em moureu del meu forat.

Arran de terra per a sentir els renecs
que diu la gent d'aquí,
que diu la gent com jo
i sentir els peus dels infants que jugant
potser m'explicaran
camins que no he trobat.
Que quedi clar i ho deixo escrit
que un bon forat serà per a mi.

Arran de terra perquè si em faig pols
la pluja em dugui al riu
i amb ell anar al meu mar,
del mar a un núvol i que dolçament
sigui el llevant calent
qui em torni al meu racó.
Ja us fotreu si arribeu tard,
que no em treure del meu forat.

Quan moriré porteu-me a l'Empordà,
només a l'Empordà, porteu-me a l'Empordà,
que no hi ha terra que a la meva carn
la sedueixi tant...
i abans que sigui massa tard
reclamo el dret del meu forat.