Amb el fullam de l'arbre
teixiré una capa i unes calces verdes.
Allargant la mà delicada clorofilla.

Negre com negra nit
sóc l'estimat del corb.
De mi ni s'escolta el pols.

Rialles de ros amb totes les dents
deixe de testament.
Dos pixallits i un sol desig
que brilla com llustrí.

Escarcellera, treu-me assenyat
d'aquestes parets de seda!.

I tremolant al riu
mentre el peu neda en les aigües
he ofegat la por
a la més fonda de les fondàries.

Amb tant de pal i assot
no gosava l'alegrança
i ferida i gos solitaris companyons.

Un poc de pau davall dels bolets,
no em malmetreu ja més.
Dos pixallits i un sol desig
que brilla com llustrí.