Vols jugar a un joc que sé jo?
Li digué la margarida al babol.

Tu vas i t'amagaràs, jo em quede comptant fins a set,
doncs seguit t'he de buscar i quan jo et trobe ¡a pagar!
Ja corre i de pressa va, ¡no mires enrere, no!
i en arribar a una roca s'amagà enllà d'un bot.

Ai, senyor!, que fons este barranc,
crec que m'he trencat fins l'últimos del cos.

La margarida ja sap molt bé on és el seu company
perquè mentre ha estat comptant mig ull es deixava obert.
Ja corre ¡que a pressa va!
la floreta ¡ai, ai, ai!
i darrere de la roca s'amagà enllà d'un bot.

Allí s'han trobat les dues flors: el babol sense corol la i hi boten dos.
No sempre s'acaben bé els jocs als què juguen les flors,
que si innocent pot semblar, de vegades jocs són dolors.

Vols jugar a un joc que sé jo?
Li digué la margarida al babol.

Vols jugar a un joc que sé jo?
Si ho hagués sabut abans t'hagués dit NO!