Vindran, m'apuntaran directe
al coll.
La democràcia és bona quan la
tisora sona.
Vindran, amb mercenaris
de la por.
La nostra veritat no cap fins la
seua festa
s'acaba la comèdia, la censura
comensa.
I així, així...
Així així

Vindran, en olorar la teua veu,
els fills del Sant Ofici demanen
sacrifics.
Vindran, amenaçant en nom de Déu.
Quan les nostres paraules valen
més que el no res
la democràcia calla i la tisora
talla.

Així, així, ni un pas enrere
quan vinguen a per mi
no tindré més remei que
abraçar-te així.

Vindran, li botaran foc al teu
lloc
i no voldran deixar que donem
la veu d'alerta.
Vindran, piròmans amb garrot,
la nostra veritat no cap dins la
seua festa
s'acaba la comèdia la censura
comença.

Qui no vulga pols que no vaja
a l'era.
No anem a cedir-los ni un pam.

Així, així, ni un pas enrere
quan vinguen a per mi
no tindré més remei que
abraçar-te així.