No em parleu d'una tristesa, la vinguda de l'hivern, creieu que és el final quan res no pot esboirar ni els somnis que heu somiat, ni una esperança oblidada, i em dieu que voleu restar amb mí que voleu ser els meus amics i us pregunteu on anem? on hi ha un vers, una raó? I no podeu acceptar que és temps de recomençar, de ser tan clars com els infants, d'estimar-nos, perque no som uns extranys. Jo tinc les flors i els infants per germanes i germans, el seu somriure ample i sincer alegra un dia plujós. Com la música suau d'una tarda vora el mar, son promeses d'un futur que esdevindran realitat. Quan s'enfonsen les ciutats i hem desertat de ser lliures, el sol es pon aviat i sents fred i et sents cansat.
Està escrit en els deserts i en el cor de tots els homes, en les mans i els pensaments dels qui es fan com els infants. Només els qui es fan com ells retrobarán la llibertat. Jo tinc les flors i els infants per germanes i germans, el seu somriure ample i sincer alegra un dia plujós. Com la música suau d'una tarda vora al mar, son promeses d'un futur que esdevindran realitat.