Les sabates foradades la roba plena de pols, i a la boca tremolosa sempre porta un cant ben dolç. El país pel qual camina no és altre que el seu país i el vi que mulla sa gola no és altre vi que el seu vi. No era estrany en cap racó. Ja era vell el trobador. Ell ha cantat per a princeses en lluents i grans palaus. Ha saltat murs, ha obert portes tancades amb doble clau, quan tenia la veu clara com la pell dels seus amors, quan, a la nit, el tapaven llençols blancs brodats amb flors. Les flors ja han perdut l'olor. Ja era vell el trobador. Avui ha canviat d'alcoves. Ara que ha perdut les claus, una barraca de toves li sembla tot un palau on la seva cançó s'alça per un plat i un got de vi. Pastores i taverneres són les seves flors de nit. Tot s'esfulla en la tardor.
Ja era vell el trobador. I demà quan el sol surti ha de seguir el seu camí. Arribarà a un altre poble i se n'anirà d'allí amb les sabates foradades, la roba plena de pols, i a la boca tremolosa s'endurà el seu cant ben dolç.