Les sabates foradades
la roba plena de pols,
i a la boca tremolosa
sempre porta un cant ben dolç.
El país pel qual camina
no és altre que el seu país
i el vi que mulla sa gola
no és altre vi que el seu vi.

No era estrany en cap racó.
Ja era vell el trobador.

Ell ha cantat per a princeses
en lluents i grans palaus.
Ha saltat murs, ha obert portes
tancades amb doble clau,
quan tenia la veu clara
com la pell dels seus amors,
quan, a la nit, el tapaven
llençols blancs brodats amb flors.

Les flors ja han perdut l'olor.
Ja era vell el trobador.

Avui ha canviat d'alcoves.
Ara que ha perdut les claus,
una barraca de toves
li sembla tot un palau
on la seva cançó s'alça
per un plat i un got de vi.
Pastores i taverneres
són les seves flors de nit.

Tot s'esfulla en la tardor.
Ja era vell el trobador.

I demà quan el sol surti
ha de seguir el seu camí.
Arribarà a un altre poble
i se n'anirà d'allí
amb les sabates foradades,
la roba plena de pols,
i a la boca tremolosa
s'endurà el seu cant ben dolç.