Francament
M'hagués agradat molt més
Que hagués estat primavera
I que la primera
Fóra aquella nina rossa
Prima i pigarda
Que cada tarda
Pujava amb mi al tramvia
Quan el jorn s'endormia

Francament
M'hagués agradat molt més
Que el teu cos fart
De deu duros i el llit a part
Però això va com va
I en aquell temps no em van deixar triar
I no em sap greu
Ni em fa vergonya
Que fos en la teva pica
El meu bateig d'estimar

Vares ser honrada i sincera
I la primera
De segona mà

Però, francament
M'hagués agradat molt més
Que aquell catre, una pallera
On la primera
S'hagués deixat dur amb vergonya
Entre mentides
I un xic de 'conya'
I anar fent, sense pressa
Regalimant tendressa

Francament
M'hagués agradat molt més
Que fer d'aprenent
Quan a la porta espera una altra gent
Sentint l'olor
D'un altre que va jeure abans que jo
I no em sap greu
Ni em fa vergonya

Ets part de la meva història
I per aixó et puc dibuixar
Desitjant baixar bandera
Ai, la primera
De segona mà

Francament
M'hagués agradat molt més
Que hagués estat primavera
I fos la primera
La continuació d'aquelles
Històries verdes
Romanços tendres
Que el germà gran mentia
Assegut a la voravia

Francament
M'hagués agradat molt més
Benevolent
Li agraden verges a l'adolescent
Però, com vostè
Es menja el que troba pel carrer