Un diumenge de ressaca amb el cap com un tabal
un assaig ens esperava però ningú se'n sentia capaç,
ens en vam anar vora del pantà de la Baells
per ajeure'ns una estona allà sota d'un pi vell,
però amb tota la tonteria prou que encara va baixar
un bidó de ratafia que aquest trompes va portar.

Una nuvolada negra envaí tot el cel
tant per sobre de la presa com per la banda de Cercs,
una boira gris-verdosa, del pantà havia eixit,
les cames tremoloses, cara d'acollonits.
De cop s'obriren les aigües, la Baells va tremolar
i una grossa sargantana davant nostre es va plantar

Ens van faltar peus i cames per cardar el camp d'allà,
vam passar de llarg Vilada, i arribant a Borredà,
allà un tio ens va explicar que no calia témer res,
que l'havien dut al pantà encara no feia un mes,
per atraure el turisme, té un contracte laboral
i treballa a la plantilla del Consell Comarcal.