Passaria tres vides pensant en ciutats
De les quals fugiria saltant pels terrats
En la manera més digna de robar un llençol
Que em servís com a tal, o com a eina de vol

Ben mirat, avui soc viatger
De la línia més corba del fum del cafè
D’una idea que es clava quan no penso en res
Ben mirat, si t’he de ser sincer
Navegant a derives m’ho passo prou bé
A la classe turista d’un cel estranger

Ara que no tinc paraules
Ara que s'esborra el temps
Ara que visc a la lluna
I no sé ben bé per què

Vagaria tres vides comptant els detalls
Tan petits com les gotes que ens fan de mirall
Cada peça perduda d’un lloc incomplet
Les virtuts de la llana quan sé que tens fred

Ben mirat, estic la mar de bé
L’intangible és l’única forma que sé
Jo que visc en un astre i no penso en res
Ben mirat, si m’he de ser sincer
Navegant a derives m’ho passo prou bé
A la classe turista d’un cel estranger

Ara que no tinc paraules
Ara que s’esborra el temps
Ara que visc a la lluna
I no sé ben bé per què
Ara que no som perfectes
I tenim el que sabem
Ara que visc a la lluna
I no, no passa res